Cara Laura

Questa pagina è scritta en sursilvan.

Cara Laura ei il titel d'in roman da Silvio Camenisch.

Resumaziun

Mirian Perez arriva en Svizra. El retrai ina pintga habitaziun en casa dils Clements nua ch’el vegn a luvrar sco mecanist. In di, duront ina pausa da fimar, fa el stem da Laura che steva gest visavi la via. El va vi e gida ella da reparar siu velo.

Marian ha dapi quei di grond intress per Laura e discuora cun siu schef da Laura e siu um Herbert, il schef manegia che lur lètg seigi en ina crisa. Herbert lavura en biro. El observa sias secretarias e siu schef, il signur Bachmann. El patratga vid Laura ed ils problems ch’els han en lur lètg. Laura suppona ch’el hagi ina amitga. El quescha denton adina tier quei tema.

Laura va cun sia amitga Maria e Marian a kino. Suenter kino passenta Marian persuls la sera. El seregorda adina puspei da sia anteriura amitga Natalia. Duront ina spassegiada cuora Marian suenter a Laura. Quei ei l’entschatta da lur affera.

La relaziun denter Laura e Herbert vegn mendra e mendra. Ils conflicts vegnan pli e pli gronds. Herbert emprova da sligiar il problem cun scriver ina brev a Laura. Denton far el mo reproschas ad ella. Aschia s’entaupa Laura vinavon cun Mirian. In di anfla Herbert ina cuorta brev da Laura, nua ch’ella scriva ch’ella hagi in amitg.

Laura viva buc pli tier Herbert, mobein en ina pintga combra tier sia collega Maria. Herbert e Laura seregordan denton adina puspei da pli baul. Con bi ch’ei era da lezs temps. Il lectur intervegn che Herbert ha buca ina amitga e che las reproschas che Laura fageva eran buc giustificadas. Sia excursiun ad Olten ei stada ina sera dad umens cun siu meglier collega Willi e buc ina sentupada cun in’autra dunna sco Laura veva l’impressiun.

Herbert viseta in concert en baselgia. El survegn l’idea da mazzar Marian il di da Daniev.

La sera da Silvester vegn Willi sperasvi tier Herbert. Els dattan schah. Herbert sefatschenta denton aunc adina cun l’idea da mazzar Marian. Ei va schi lunsch, ch’el scumbeglia Willi cun Marian ed attacca lez. Willi fui silsuenter. Herbert ei staunchels e va a durmir.

Il di da Daniev fa Herbert ina spassegiada. Cu el arriva puspei a casa vesa el Laura. Ella ei returnada a casa. Omisdus partenaris ein ussa promts da spindrar lur lètg e lur amur. La historia finescha cun la speronza che lur amur vegni puspei ad entscheiver a flurir.

Persunas principalas

Laura, Herbert e Marian ein las persunas principalas.

• Laura ei fetg sensibla. Ella drova bia carezia ed attenziun da siu mariu. Quei survegn ella denton buc, damai che Herbert ei traso en biro ed ha negin temps per ella. Ella ei denton adina a casa e sa buc tgei pigliar a mauns. Aschia entscheiva ella, forsa entras liunguriala, ina affera cun Marian, il qual che sa dar ad ella la carezia ch’ella drova.
• Herbert ei fetg savens en biro. La carriera ei fetg impurtonta per el. El ei in tip ruasseivel che legia bia la gasetta. Damai ch’el tschontscha pauc daventan era ils conflicts cun Laura adina pli gronds.
• Marian ei persuls. El ha grondas regurdientschas dalla Jugoslavia, e patratga bia vid Natalia, sia anteriura amitga. El ha ni famiglia ni amitgs en Svizra. L’affera cun Laura ei in pass ord sia isolaziun. Laura daventa il punct central en sia veta.

Loghens impurtonts

Il raquent schabegia el Grischun. Laura, Herbert ed Marian habiteschan ella vischinonza da Cuera, forsa Domat, nua che Silvio Camenisch ei dacasa. Per part gioga la historia era directamein a Cuera (p.ex.: la sortida el “Welschdörfli”). Silvio Camenisch drova fetg savens loghens concrets.

La mumma da Laura viva en in vitg ella Surselva. Exact nua san ins denton buc.

Temps e cuoz dil schabetg

La historia succeda avon circa 25 onns. Silvio Camenisch menziunescha adina puspei temas actuals: politica, sport ni medischina (p.ex.: ils giugs olimpics ni la princessa Diana). Aschia san ins s’imaginar en tgei temps che la historia gioga.

L’acziun cuoza duront paucs meins. Il raquent entscheiva en ina stagiun caulda, damai ch’igl ei aunc pusseivel da pender si resti giuado (p.5) e finescha il di da Daniev.

Il schabetg sez ei cronologics, denton dat ei adina puspei retrospectivas.

Il temps da raquintaziun corrispunda pli u meins al temps raquintau. Denton dat ei era segls, sco el capetel 4, nua che Silvio Camenisch surseglia schabetgs dad 1 jamna.

Stil da raquintar

La historia vegn raquintada ord vesta dallas persunas principalas Laura, Herbert ni Marian. Denton raquentan las persunas buc sezzas lur schabetgs, mobein in raquintader.

Il text ei structuraus en singuls capetels cronologics.

Camenisch drova per part era simbols ni metafras. In bien exempel muossa il siemi dalla viseta tiel miedi (P.76) nua ch’il miedi mira sin las radiografias da Herbert e Laura e scrola il tgau. Ei para sco sche gnanc in miedi vegness pli da spindrar lur relaziun ni lur carezia.

Lungatg

Silvio Camenisch scriva in lungatg fetg bein capeivel e modern. El drova savens nums da marcas ni products (p.77: catalog dil Jelmoli, ina butteglia Rhäzünser). Entras quella moda da scriver, daventa il raquent pli moderns e meins lungurus.

Igl autur dat era bia peisa sin dialogs. Aschia ch’il raquent daventa buc memia monotons.

Special ein segir era ils „strehs uiarschs“ da Silvio Camenisch (p.ex. ils dialogs per telefon).

Tgei dat en egl?

Silvio Camenisch ha il dun da descriver las situaziuns a moda fetg exact, el descriva buc mo quei che capeta ni quei ch’ins vesa, mobein era pigns detagls ch’ins realisescha buc ella veta da mintgadi (p. 7 „Ses egls fetgan la fessa melna dalla glisch dalla cazzola denter sava esch). Quellas descripziuns ein fetg precisas e fan ch’igl lectur sa s’imaginar fetg bein la situaziun.

Il roman ei screts a basa d’ina lètg. Silvio Camenisch vul mussar cun quella historia con cumplicau che sentiments, amur e lètg san esser. Igl exempel da Herbert e Laura representa quei fetg bein.

La carezia denter Laura ed Herbert sesminuescha di per di entochen ch’ella miera. Ils dus protagonists sesentan malcapi e buc carezai. Els s’encorschan denton memia tard tgei sbagls ch’els fan. Els communicheschan darar in cun l’auter davart lur sentiments. Els vivan in sper l’auter ora. Ed aunc sch’els sesprovan da secapir anflan els buc ils dretgs plaids (P 46: brev da Herbert). Quei meina a bia malcapientschas ed il conflict daventa aunc pli gronds. L’amur sesminuescha e sesminuescha.

Silvio Camenisch ha sviluppau ina situaziun fetg realistica. Il lectur capescha co ils protogonists sesentan e sa forsa era cumbinar l’amur da Herbert e Laura cun l’atgna.

Las secretarias da Herbert ein steriotipas senza caracters sviluppai. Mintga dunna representa ina categoria da dunnas. A Herbert paran las femnas fetg logicas, denton s’encorscha el ch’igl ei buc aschi simpel da parter femnas en catagorias, mobein che mintga femna ha pliras fassettas, sco era sia dunna Laura. Herbert s’encorscha che buc tut sil mund ei ordinau sco en siu biro, mobein ch’ei dat era caos, p. ex. caos da sentiments.

Jeu creiel che Silvio Camenisch, ch’ei sez maridaus, ha era scret sias atgnas imaginaziuns dalla lètg en quei cudisch. Damai ch’ils conflicts ni era ils sentiments ella lètg vegnan mussai fetg reals.