Chariels
| Chariels | |
_Lorryia_formosa_2_edit.jpg)
| |
| Chariel sut il microscop electronic a palpaziun | |
| Classificaziun | |
|---|---|
| Tschep | Arthropoda |
| Suttschep | Chelicerata |
| Classa | Arachnida |
| Sutclassa | Chariels |
| Num scientific | |
| Acari (Leach, 1817) | |
Ils chariels (Acari) furman ina sutclassa dals arachnida entaifer il tschep dals artropods (Arthropoda). Cun radund 50 000 spezias enconuschentas en 546 famiglias furman els la pli gronda gruppa entaifer ils arachnida.[1] Damai ch’appartegnan als chariels ils artropods ils pli pitschens, pon ins supponer che bleras spezias n’èn anc betg vegnidas scuvertas.
Caracteristicas
modifitgarEntant ch’ils filiens vivan exclusivamain sco animals da preda ed han tuts pli u main la medema anatomia, sa differenzieschan ils chariels bundant pli ferm tranter pèr. Ils pli pitschens chariels han ina grondezza da 0,1 millimeters. Ils pli gronds èn ils raischens (u zeccas) dals quals las femellas pon vegnir fin 3 centimeters grondas cura ch’ellas èn tschitschadas plain sang. Sco ils filiens che fan taila disponan er ils chariels dad otg chommas, cumbain ch’els han en stadi da larva savens be sis chommas.
Chariels èn per gronda part animals relativamain plauns; perquai sa laschan els savens transportar d’auters animals – sco per exempel insects – per pudair surmuntar distanzas pli grondas. Durant far quai tschitschan tschertas spezias da chariels liquids dal corp da lur animal ospitant.
Bain datti chariels che fan diever da la vesida per far chatscha sin preda viventa; ina gronda part da las spezias èn però tschorvas. Ils egls centrals dals arachnids na cumparan en general betg tar ils chariels, ubain ch’els èn s’unids tar in sulet egl. Tut en tut chattan ins tar chariels in dumber dad egls da nulla enfin tschintg.[2]
Derasaziun
modifitgar
Chariels han colonisà ils pli differents spazis da viver. Radund la mesadad da las spezias vivan en la terra; sut cundiziuns optimalas cuntanschan ils chariels ina spessezza da colonisaziun d’intgins tschientmilli exemplars per meter quadrat. I dat però er spazis da viver fitg spezials sco per exempel il lom da schimgias, las foras-nas d’utschels u averturas da tracheas d’insects. Er la gronda part dals umans porta cun sai chariels, per exempel a las ragischs dals chavels.
Nutriment
modifitgarSper ils chariels che vivan sco rubadurs datti spezias che sa nutreschan da plantas u bulieus ed autras che vivan da cadavers u da tessids ch’èn pirids. Ultra da quai datti tranter ils chariels blers parasits.
Effects nuschaivels
modifitgarParasits en l’agricultura
modifitgarSco gia ditg viva la gronda part da las spezias en la terra, nua ch’ellas contribueschan a moda essenziala a la furmaziun da humus. Tuttina vegnan intginas spezias da chariels consideradas sco insects cun effects nuschaivels sin l’agricultura. Quels pon per exempel cumparair en magazins da granezza u da farina (chariel da farina, Acarus siro).
Cun pesticids èsi relativamain grev da cumbatter chariels, damai ch’ils animalets disponan d’ina gronda forza da resistenza. Perquai fa la perscrutaziun pli e pli diever da metodas alternativas. Uschia vegn per exempel empruvà da midar la consistenza da bacterias a l’intern dals chariels per reducir uschia la forza da resistenza da quels.[3]
Chariels che chaschunan malsognas
modifitgar
Malsognas che vegnan chaschunadas da chariels vegnan numnadas acariosas.
Las secreziuns dals chariels da pulvra pon chaschunar tar l’uman allergias da pulvra. Na sa laschan tals allergichers betg tractar, sa sviluppa tar ina gronda part dad els suenter in temp asma.
Ils chariels da gruscha (Sarcoptes) foran chanals en la pel da lur animal ospitant e deponan là lur ovs. Tar ils pertutgads chaschuna quai in ferm murdim. Las larvas che sortan dals ovs mainan tar l’uman u tar animals a la scabia (fam. gruscha u rugna).
Chariels da folliculs (gener Demodex) vivan en ils folliculs da mammals. Demodex canis viva en la pel da blers chauns; tar la tipica malsogna da la pel vegni però be tar chauns ch’han ina flaivlezza dal sistem d’immunitad. Demodex folliculorum è da chattar tar tut ils umans sco abitant nunprivlus dals folliculs e da la pel, nua ch’el sa nutrescha surtut da grass, ma er da bacterias.
Chariels da plimas vivan a moda parasitara en las plimas d’utschels.
Tar avieuls da mel pon intgins chariels sco p.ex. il chariel da varroa (er numnà chariel d’avieuls) chaschunar epidemias d’animals (t.a. varroosa).
Chariels che transmettan malsognas
modifitgarIntginas spezias da chariels pon transmetter tras lur morsa tifus, tschertas sorts da la virola u autras malsognas. Ils represchentants dal suturden dals raischens pon transmetter cun tschitschar sang malsognas privlusas sco borreliosa u encefalitis (inflammaziun da las paletschas dal tscharvè).
Chariels sco animals utils
modifitgarBlers chariels da preda vegnan resguardads sco animals utils, damai ch’els cumbattan en l’agricultura, la viticultura e l’orticultura insects nuschaivels. Per quest intent vegnan els cultivads en serras sut cundiziuns controllads. In’utilisaziun da chariels sco animals da niz ha lieu tar la producziun dal ‹chaschiel da chariels› (Milbenkäse), ina spezialitad dal stadi federativ tudestg Saxonia-Anhalt.
Sistematica
modifitgar
Ils sis urdens dals chariels vegnan subsummads en dus sururdens:
- Sururden Acariformes
- Sarcoptiformes
- Trombidiforme
- Sururden Parasitiformes
- Mesostigmata
- Holothyrida
- Raischens (Ixodida)
- Opilioacarida
Cumprovas fossilas
modifitgarEn l’ambra terziara (t.a. da derivanza batica e dominicana) cumparan chariels vaira savens. Cumprovas pli veglias èn percunter extremamain raras e per il mesozoicum mancavan ellas fin avant curt dal tuttafatg. Il chariel Protacarus crani or dal devon scot vala sco pli vegl fossil da quest taxon ed a medem temp sco suletta cumprova d’in chariel or dal paleozoicum. L’onn 2012 han ins chattà en ambra dal trias che deriva da las Dolomitas dus exemplars d’ina vegliadetgna da 230 milliuns onns. I sa tracta da represchentants da duas differentas spezias entaifer ils chariels da gala (Eriophyidae). Las furmas fossilas sa distinguan per ordinari be pauc da lur parents recents; perquai supponan ils palezoologs che l’evoluziun saja stagnada relativamain baud tar ils chariels.[4]
Per approfundar: Ils chariels da pulvra
modifitgarIls chariels da pulvra (Dermatophagoides) furman in gener entaifer la famiglia Pyroglyphidae ch’appartegna a l’urden dals Sarcoptiformes. En tut il mund han fin uss pudì vegnir cumprovadas radund 50 spezias da la famiglia Pyroglyphidae, da las qualas 13 vivan en la pulvra (ma be sis u set a moda fitg frequenta). I dat però numerusas autras spezias da chariels che pon viver en chasa, spezialmain bleras en las tropas. Il spazi da viver oriund dals chariels da pulvra furmavan gnieus d’utschels. Da là èn els arrivads en ils abitadis dals umans e sa derasads en tut il mund.
.jpg)
Las spezias las pli frequentas en l’Europa èn Dermatophagoides pteronyssinus e Dermatophagoides farinae. In’ulteriura spezia ch’è fin uss savens vegnida scumbigliada cun farinae è Dermatophagoides microceras.[5]
Caracteristicas
modifitgarChariels da pulvra han ina grondezza da 0,1 fin 0,5 mm ed èn da colur alva. Lur corp è surtratg cun zaidlas. D’autras spezias da chariels da l’Europa Centrala e dal Nord che vivan en chasas sa differenzieschan els tras lur mantè (Cuticula) cun finas sdrimas (tar las spezias da la famiglia Glycyphagidae è quel glisch u munì cun papillas, ils Tarsonemidae portan plattas che sa cuvran). Dal gener Euroglyphus (cun la spezia Euroglyphus maynei) che viva medemamain en chasas sa differenzieschan els tras la lunghezza da duas zaidlas vi dal corp e la mancanza d’ina platta sclerotisada sisum quel.
Survista
modifitgarIl num scientific Dermatophagoides signifitga ‹magliapel›. Chariels da pulvra sa nutreschan da stgaglias da la pel, da las qualas l’uman perda mintga di tranter 0,5 ed 1 gram.[6] A stgaglias pli veglias, vegnidas in pau bletschas, vegn dà la preferientscha envers stgaglias frestgas. Areguard la dumonda, schebain stgaglias infestadas cun bulieus da miffa dal gener Aspergillus vegnian preferidas datti indicaziuns cuntradictoricas. Tenor in studi reducescha il bulieu la durada da vita e la rata da multiplicaziun dals chariels. Quest effect sa volva però a lunga vista: populaziuns da chariels senza contact cun il bulieu na pon betg surviver sur in pli lung temp. Probablamain retiran ils chariels dal bulieu substanzas nutritivas essenzialas.
Ciclus da vita e multiplicaziun
modifitgarChariels da pulvra èn da schlattaina separada; ils mastgels èn cleramain pli pitschens che las femellas (las femellas cuntanschan in pais da 5,8 micrograms, ils mastgels da 3,5 micrograms). Suenter la copulaziun deponan las femellas ils ovs, però betg sco cuada, mabain cun deponer sur in pli lung temp singuls ovs. La durada da vita da las femellas dependa fermamain da la temperatura e da l’umiditad da l’aria, en pli sa differenziescha quella da spezia tar spezia e tanscha da 30 fin 100 dis. Durant quest temp deponan ellas tranter 40 ed 80 ovs. Dals ovs sorta in’uschenumnada deutonimfa (er numnada larva); quella sa transfurma en ina tritonimfa, da la quala sa sviluppa l’animal creschì. Ils chariels percurran pia dus stadis da larva. Mintga transfurmaziun è colliada cun ina perioda da ruaus da differenta lunghezza, durant la quala l’animal è bundant pli resistent cunter influenzas da l’ambient. La durada da l’entira perioda da vita da l’ov fin a l’animal ch’è sexualmain madir po variar fitg ferm; sut bunas cundiziuns dura quest svilup 30 fin 50 dis, tar temperaturas pli bassas po el però er s’extender sur var 120 dis.[7][8] Animals ch’èn pronts da sa paregliar chattan in l’auter cun agid da feromons.
Moda da viver e spazi da viver
modifitgar
Chariels da pulvra cumparan praticamain be en abitaziuns d’umans; or en il liber na pon els per ordinari betg surviver. Per la vita al liber datti be paucas indicaziuns e cumprovas, p.ex. la derasaziun en gnieus d’utschels. Abitaziuns vegnan recolonisadas tras chariels che sa chattan en la vestgadira. La pli gronda cumpart da chariels da pulvra sa chatta en ils letgs, e quai tant en la matratscha sco er en il tarpet e plimatsch. In ulteriur lieu cun in’auta spessezza da chariels furman mobiglias pulstradas. En tarpuns sa chattan percunter normalmain be paucs chariels. Er en auters substrats sco per exempel en vegls cudeschs poi dar autas spessezzas da la populaziun. La pli auta concentraziun insumma è da chattar en matratschas e plimatschs, perquai ch’igl ha là bleras stgaglias da la pel sco nutriment ed avunda umiditad: In uman che dorma evapurescha per ura radund 40 g aua en furma da flad e da suaditsch; da la pel sin la matratscha arrivan mintga notg 180–220 g, sin il plimatsch 15–20 g.[9]
Facturs essenzials per la spessezza da chariels en chasas furman l’umiditad e la temperatura. Mancanza da nutriment da datti percunter strusch, damai ch’il consum è extrem bass; da l’autra vart na cumparan er betg dapli chariels tar umans cun gruscha. Er il basegn da plaz dals animalets è minimal: Ina giada che stgaglias da pel èn penetradas a l’intern da matratschas da gumma-stgima pon els senz’auter viver là. Facturs che reduceschan la populaziun pon esser auters animalets sco il chariel Cheyletus, che mangia chariels da pulvra, lantschettas u il pseudoscorpiun Chelifer cancroides. En il spazi da viver ordinari dals chariels na giogan tut questas spezias però strusch ina rolla, damai ch’els cumparan en in dumber bler memia pitschen per pudair effectuar ina controlla da la populaziun
Effect da l’umiditad da l’aria sin la survivenza
modifitgarLas cundiziuns optimalas da las duas spezias las pli frequentas Dermatophagoides pteronyssinus e Dermatophagoides farinae èn in pau differentas. D. farinae preferescha lieus in pau pli chauds e supporta pli gronda sitgira (l’optimum giascha tar 25–30 °C e 70–75 % umiditad relativa, envers 15–20 °C e 75–80 % umiditad relativa tar D. pteronyssinus). Questa spezia è perquai pli frequenta en blers lieus dals Stadis Unids – e porta uschia magari il num ‹chariel da pulvra american› – entant che la spezia-sora dominescha per exempel en l’Engalterra pli frestga ed umida. Dentant cumparan savens tuttas duas spezias e tut tenor il spazi da viver po dominar quasi dapertut tant l’ina sco er l’autra spezia.[10]
Omaduas spezias basegnan per viver in’umiditad da l’aria relativa da 73 % u dapli. Alura pon ellas numnadamain prender si or da l’ambient aua da contact u vapur d’aua. Pervi da la gronda surfatscha perdan ellas però er bler aua. Sut 50 % umiditad da l’aria relativa na pon ellas betg surviver ditg ed er valurs levamain pli autas reduceschan marcantamain tant la reproducziun sco er la vitalitad. Dapi daditg parevi perquai plausibel da reducir la spessezza da chariels cun sbassar l’umiditad da l’aria. Da l’autra vart èn avant maun numerusas cumprovas ch’i basta als animalets gia d’avair ina perioda relativamain curta da trais uras a di cun in’umiditad da l’aria pli auta.[11]
Applitgond criteris scientifics fitg severs, na mussa nagina metoda dal cumbat direct cunter chariels (sientar, matratschas ch’èn apparentamain segiras cunter chariels e.a.) in effect positiv sin il sa sentir d’asmatichers.[12] Indiscutabel èsi percunter che la spessezza dals chariels correlescha cun l’umiditad da l’aria relativa. Pervi da l’aria pli sitga è la spessezza da chariels perquai en general pli bassa l’enviern che la stad; ed er autezzas a partir da 1200 m (tenor auters studis da 1700 m) pon purtar levgiament ad asmatichers – quai vala però en general per tuttas sorts das asma.
Effect allergen
modifitgarSubstanzas che pon manar ad allergias èn cuntegnidas en ils excrements, ils ovs e las restanzas da chariels.[13] Quellas sa repartan sco pulvra fitg fina (grondezza da las particlas ca. 35 µm), vegnan respiradas e pon manar ad allergias. Sco chariels che pon chaschunar allergias èn enconuschentas quatter spezias, surtut D. pteronyssinus, ma er D. farinae, D. microceras e D. siboney. Radund 10 % da la populaziun e 90 % dals asmatichers èn allergics sin chariels da pulvra u sin autras spezias da chariels che vivan en chasa.
Annotaziuns
modifitgar- ↑ Alexander Stahr: Milben, sin ahabc.de. Das Magazin für Boden und Garten, consultà ils 15 da settember 2015.
- ↑ Günther Schmidt: Giftige und gefährliche Spinnentiere. Westarp Wissenschaften, 1993, ISBN 3-89432-405-8, p. 58ss.
- ↑ Agroscope: Die Macht der Untermieter, consultà ils 5 da matg 2014.
- ↑ Arno Hermann Müller: Lehrbuch der Paläozoologie. Tom II: Invertebraten., part 2: Arthropoda 1 – Mollusca 2. Fischer, Jena 1981, ISBN 978-3-334-60458-8.
- ↑ M.J. Colloff: Taxonomy and identification of dust mites. En: Allergy, tom 53, suppl. s48, 1998, p. 7–12.
- ↑ A.M. Kligman: The epidermis. Academic Press, New York 1964, cità tenor J. Korsgaard: Epidemiology of house-dust mites Allergy, tom 53, suppl. s48, 1998, p. 36–40.
- ↑ L.G. Arlian, C.M. Rapp, S.G. Ahmed: Development of Dermatophagoides pteronyssinus (Acari: Pyroglyphidae). En: Journal of Medical Entomology, tom 27, nr. 6, 1990, p. 1035–1040.
- ↑ B.J. Hart: Life cycle and reproduction of house-dust mites: environmental factors influencing mite populations. En: Allergy, tom 53 (suppl. 48), 1998, p. 13–17.
- ↑ E. Hasselaar, J.T. van Ginkel: The healthy bedroom. (Conference paper, WHO, European Centre for Environment and Health), Bonn Office 2004.
- ↑ Krzysztof Solarz: Temporal changes in the composition of house-dust-mite fauna in Poland. En: Acta zoologica cracoviensia. 53B(1–2), 2010, p. 39–64.
- ↑ P.ex. Yuichiro Oribe, Yoshiifumi Miyazaki: Effects of relative humidity on the population growth of house-dust mites. En: Journal of Physiological Anthropology. 19(4), 2000, p. 201–203.
- ↑ P.C. Gøtzsche, H.K. Johansen: House dust mite control measures for asthma (Review). En: The Cochrane Library, tom 2, JohnWiley & Sons, 2008.
- ↑ Yubao Cui: When mites attack: domestic mites are not just allergens. En: Parasites & Vectors, nr. 7, 2014, p. 411.
Litteratura
modifitgar- Peter Brookesmith: Kleine Ungeheuer: die geheime Welt der winzigen Lebewesen. Gondrom Verlag, 1999, ISBN 3-8112-1735-6, p. 122–128.
- P.C. Gøtzsche, C. Hammarquist, M. Burr: House dust mite control measures in the management of asthma: meta-analysis. En: Br Med J. 317, 1998, p. 1105–1115.
- David Crowther, Jane Horwood, Nick Baker e.a.: House Dust Mites and the Built Environment: A Literature Review. EPSRC project ‹A Hygrothermal Model for Predicting House-Dust Mite Response to Environmental Conditions in Dwellings›. First interim report. 2000.
Colliaziuns
modifitgar
Commons: Chariels – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio- Pyroglyphidae en: National Library of Medicine, Medical Subject Headings (consultà ils 31 d’avust 2010)