Crestas-cot
Crestas-cot è la denominaziun per duas spezias alpinas dal gener rododendron (Rhododendron) entaifer la famiglia da las Ericaceae (a la quala appartegnan numerusas autras chaglias bassas sco p.ex. il brutg/erica). La cresta-cot cotschna (Rhododendron ferrugineum) è derasada en la gronda part da las muntognas da l’Europa Centrala e dal Sid; la cresta-cot pailusa (Rhododendron hirsutum) crescha sin terrens chaltschinus da las Alps da l’Ost e per part da la Alps Centralas. Quest artitgel da survista purtretescha curtamain las duas spezias cun preschentar lur atgnadads e lur tratgs cuminaivels.
.JPG)
Cresta-cot cotschna
modifitgar
Descripziun ed ecologia
modifitgarCaracteristicas vegetativas
modifitgarLa cresta-cot cotschna (Rhododendron ferrugineum, per tudestg ‹Rostblättrige Alpenrose›) crescha sco chaglia bassa semperverda e cuntanscha autezzas da 20 fin 100 cm. Ils roms èn fitg ferms e resistents ed adina puspè diromads en blers romins. La scorsa da roms giuvens posseda squamas da colur brin cotschnenta, roms pli vegls han ina scorsa da colur grischa. Tar bistets d’in diameter da 1 fin 2 centimeters han ins constatà ina vegliadetgna da bunamain 100 onns.[1]
Ils fegls èn ordinads alternantamain e cumparan a la fin da la roma a moda spezialmain spessa. Il plat dal fegl da structura simpla e d’ina consistenza da tgirom ha ina lunghezza da 1 fin 4 centimeters ed ina ladezza da fin a 1 centimeter; el è per ordinari da furma da lantschetta fin elliptica. L’ur dal fegl è pli u main rullà en vers engiu u levamain dentà; el n’è percunter betg tscheglià. La vart sura dal fegl è niva, glischanta e da colur verd stgira. Tar giuvens fegls è la vart sut melnenta, pervi dals chavels en furma da squama daventa quella cun ils onns brin cotschnenta. Ils fegls restan be ca. dus onns vi da la chaglia.
Caracteristicas generativas
modifitgar
Il temp da fluriziun tanscha dal matg fin il fanadur. Las flurs giaschan sin in moni da 5 fin 8 millimeters lunghezza ed èn ordinadas en portaflurs umbellifurms. Las singulas flurs possedan in tschertgel dubel enturn la flur (fegls dal chalesch e fegls da curuna); la colur dals tschintg fegls da curuna tanscha da rosa ferm fin cotschen. La curuna ha ina lunghezza da fin a 2 centimeters ed è pailusa a l’intern. Las singulas flurs èn ermafroditas; ils diesch stamins n’èn betg pli lungs che la curuna e medemamain pailus en la part giudim.
Ils fritgs en furma da capsla madiran a partir da l’avust; els èn lainus e cuntegnan in grond dumber da sems extremamain levs che vegnan derasads tras il vent.
Il dumber da cromosoms dad omaduas spezias da crestas-cot cumpiglia 2n = 26.[2]
Derasaziun
modifitgarLa cresta-cot cotschna è derasada en las Alps, las Pireneas, il Giura, las Apenninas, las Carpatas e sin il Balcan. En las Alps cumpara ella surtut en las Alps Centralas cun lur terrens da silicat; en las Alps Chaltschinusas crescha ella a moda sparpagliada.
Abitadis preferids furman guauds da coniferas frestgs, per ordinari acidics, chaglioms clers, pastgiras cun chaglias bassas e bostgam cun laina storta. La cresta-cot cotschna evitescha terren chaltschinus. La planta crescha sin autezzas da 500 fin 2800 meters. Ensemen cun il ginaiver nanin (Juniperus communis var. saxatilis) furma ella in piunier da terrens frestgs.
Cresta-cot pailusa
modifitgar
Descripziun
modifitgarCaracteristicas vegetativas
modifitgarLa cumparsa da la cresta-cot pailusa (Rhododendron hirsutum, per tudestg ‹Bewimperte Alpenrose›) correspunda per gronda part a quella da la cresta-cot cotschna. La scorsa da giuvens roms è qua e là pailusa e be levamain squamada. L’ur dals fegls è cleramain tscheglià; ils chavels da quests tschegls han ina lunghezza da 1 fin 3 millimeters e stattan a dretg giu. Il plat dal fegl è dad omaduas varts da colur verda e punctà; las glondas che furman quests puncts èn a l’entschatta da colur melnenta, pli tard daventan els brinents. La vart sura dal fegl è da colur verd clera.
Caracteristicas generativas
modifitgarEr areguard las caracteristicas generativas sa lascha la cresta-cot pailusa cumparegliar cun la cresta-cot cotschna. Il moni da la flur po cuntanscher ina lunghezza da fin 1,5 cm. Las flurs savuran ferm. Tar omaduas spezias da crestas-cot s’avra il fritg en furma da capsla da sisum engiu; da las tschintg averturas sortan mintgamai blers sems fitg pitschens. Quels èn plats, munids cun alas e possedan ina paletscha dal sem lucca da colur brin clera.
Ecologia e fenologia
modifitgar
Las sfessas dals fegls sa movan gia tar vents da 1 m/s e sa serran dal tuttafatg, er en cas d’in bun provediment d’aua, en cas da vents sur 1,5 m/s.
Cumbain che las crestas-cot èn plantas alpinas, dovran ellas l’enviern ina cuverta da naiv proteginta; ellas reageschan numnadamain sensibel sin schelira. Il ciclus annual da la resistenza a la schelira resulta, sco tar las coniferas, da l’adattaziun da las valurs osmoticas. Sut ina cuverta da naiv saziada cun vapur d’aua pon las crestas-cot surviver; en lieus nua che la cuverta da naiv disparescha, schelan las crestas-cot e pireschan.[1]
Il pollen en las flurs è farinus ed ordinà en tetradas ch’èn colliadas cun fils che tatgan. Il stigma è fitg glittus. Sut l’ovari vegn secretà bler nectar, il qual vegn cuvert dals fils da stamin. Sco impollinaders vegnan en dumonda tavauns cun trombas lungas. Per svidar ora il pollen basta in pitschen contact. Pussaivla è er l’autoimpollinaziun. Il temp da fluriziun tanscha dal matg fin il fanadur.
La madirezza dal fritg cumenza l’avust. Ils fritgs en furma da capsla s’avran en cas da sitgira. Ils sems vegnan derasads en furma da graunins sgulants.
Derasaziun
modifitgarLa cresta-cot pailusa è surtut derasada en las Alps Orientalas. In accent sa chatta en las Alps Chaltschinusas settentriunalas e meridiunalas (Austria e Tirol dal Sid). En las Alps Centralas cumpara ella be sporadicamain ed a moda sparpagliada.
Sco spazi da viver preferescha la planta bostgaglia da laina storta e pastgiras da chaglias bassas. En pli cumpara la cresta-cot pailusa sin glera da chaltschina e spundas crappusas sco er en guauds da tieus clers. La cresta-cot pailusa crescha en autezzas da 600 fin 2500 meters. En autezzas pli bassas cumpara ella surtut en chavorgias umidas.
Ordaifer il territori da derasaziun natiral vegnan las crestas-cot er tratgas en las zonas tempradas sco plantas decorativas.
Cumparegliaziun
modifitgar
Cuntrari a la cresta-cot cotschna crescha la cresta-cot pailusa be sin chaltschina e sa differenzieschan tras ils tschegls dals fegls e la vart sut dals fegls ch’è verda. Abstrahà da quai èn las duas spezias fitg sumegliantas, quai che resorta gia da las explicaziuns fatgas survart che valan per gronda part per omaduas spezias. En il linguatg botanic discurr’ins en quest connex da vicarissem, vul dir che las duas spezias cumpletteschan ina l’autra sut cundiziuns ecologicas divergentas.
La cresta-cot ibrida (Rhododendron hirsutum × Rhododendron ferrugineum) è situada tant morfologicamain sco er ecologicamain tranter ils parents. Ella cumpara surtut en regiuns nua che da las duas spezias s’entaupan. Là furman quests ibrids per ordinari effectivs che pon sa mantegnair a lunga durada. La cresta-cot ibrida preferescha terrens cun ina valur pH intermediara.
Effect toxic
modifitgarSco bleras autras spezias dal gener rododendron èn omaduas spezias da las crestas-cot toxicas, e quai pervi dal tissi acetilandromedol ch’è cuntegnì en tut las parts da la planta.
Denominaziun
modifitgarTar la cresta-cot cotschna è la vart sut da la feglia l’emprim melnenta e daventa alura brin cotschnenta (pervi dals chavels en furma da squamas). Da qua deriva il num ‹cotschen› (quai che sa mussa er bain en las denominaziuns tudestgas ‹Rostblättrige Alpenrose› u ‹Rostrote Alpenrose›).
La cresta-cot pailusa ha ses num dals fegls pailus. Per tudestg vegn ella er numnada ‹Almrausch›, ‹Almenrausch› u ‹Steinrose› (per la differenziar da la cresta-cot cotschna che vegn er numnada ‹Echte Alpenrose›).
Er il territori rumantsch enconuscha differentas denominaziuns regiunalas per ‹cresta-cot›: ‹(flur) striauna› u ‹crestatgiet› (sursilvan), ‹flur d’alp› (sutsilvan), ‹saletscha› (surmiran) e ‹grusaida› (puter e vallader).
Annotaziuns
modifitgar- ↑ 1,0 1,1 Manuel Werner: Welche Alpenblume ist das? Franckh-Kosmos, Stuttgart, 2011, ISBN 978-3-440-12576-2, p. 24.
- ↑ Erich Oberdorfer e.a.: Pflanzensoziologische Exkursionsflora für Deutschland und angrenzende Gebiete. 8avla ediziun repassada e cumplettada. Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 2001, ISBN 3-8001-3131-5, p. 730
Litteratura
modifitgar- Xaver Finkenzeller, Jürke Grau: Alpenblumen. Erkennen und bestimmen (= Steinbachs Naturführer). Mosaik, Minca 2002, ISBN 3-576-11482-3.
- Manfred A. Fischer, Wolfgang Adler, Karl Oswald: Exkursionsflora für Österreich, Liechtenstein und Südtirol. 2. ediziun repassada e cumplettada. Land Oberösterreich, Biologiezentrum der Oberösterreichischen Landesmuseen, Linz 2005, ISBN 3-85474-140-5.
- Ruprecht Düll, Herfried Kutzelnigg: Taschenlexikon der Pflanzen Deutschlands und angrenzender Länder. Die häufigsten mitteleuropäischen Arten im Porträt. 7. ediziun repassada e cumplettada. Quelle & Meyer, Wiebelsheim 2011, ISBN 978-3-494-01424-1.
- Bruno P. Kremer: Strauchgehölze. Niedernhausen, 2002. ISBN 3-576-11478-5.
Colliaziuns
modifitgar
Commons: Cresta-cot cotschna – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio Commons: Cresta-cot pailusa – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio- Thomas Meyer: Cresta-cot cotschna – infurmaziuns, clav da determinaziun e fotografias tar Flora-de: Flora von Deutschland.
- Gerhard Nitter: Cresta-cot cotschna – fegl da datas cun fotos.
- Cresta-cot cotschna tar giftpflanzen.com.
- Rhododendron ferrugineum L. tar Info Flora – das nationale Daten- und Informationszentrum der Schweizer Flora, consultà ils 13 da schaner 2016.
- Rhododendron hirsutum L. tar Info Flora – das nationale Daten- und Informationszentrum der Schweizer Flora, consultà ils 13 da schaner 2016.