La porta dalla libertad

Questa pagina è scritta en sursilvan.

La porta dalla libertad ei in roman da Dumeni Capeder che sebasa sin raquintaziuns da schabetgs reals. Ei setracta da fugitivs vietnames che han stuiu bandunar lur patria per motivs politics. Els ein vegni schmanatschai dalla regenza communista ed aschia fatg in grev pass e detg pietigot da lur vitg matern, gie dalla tiara da lur perdavons e serender encunter Malaisia per anflar leu la via tier ina veta stabla, tgei ch’ei buc reussiu a tut ils fugitivs.

Las suandontas declaraziuns sebasan sin las otg damondas ad in text. Quellas damondas ein: Tgi? Tgi cun tgi? Nua? Cura? Co? Lungatg? Tgei dat en egl? Tgei? (il tgei? vegn buc menziunaus).

Tgi?

Vietnames-chines:

May: May ei ina giuvna vietnamesa. Il num May munta “flur-tscherscher”. Ella ha liungs cavels ners che tarlischan els radis dil sulegl. Ella era adina ina giuvna cun bia plascher ed entusiassem. Quei ei suenter in sgarscheivel eveniment semidau anetgamein.

Huê: Huê ei la tatta da May. Siu num munta “la gelgia”. Huê ei “il crap ella mundada” da May. Cun sias historias che han ina filosofia e morala profunda gida ella la giuvna May, sco era ils auters, da capir che mintga caussa, mintga schabetg, eis el aunc aschi nuncapeivels ha in senn.

Hâi: Hâi ei il muronz da May. Siu num munta “la mar”. El ha piars sia veta pervia sia carezia infinita per May.

Nam: El ei il capitani dalla nav PT 1359. Siu num munta “il viril”. Era el ei, sco Huê fetg sabis. El ei il protectur e defensur dalla gruppa da fugitivs. Ils fugitivs vesan en el la petga da sustegn.

Malaiès:

Ali: El ei in litinent che ei postaus al punct 456 el nord-ost da Malaisia.

Hassan: El ei in premsergent e postaus cun Ali al punct 456.

Tgi cun tgi?

Nam ei la petga da sustegn per la gruppa da fugitivs. La gruppa da fugitivs ein leds ed engrazieivels ch’el s’engascha per els. Els resentan grond respect per el e sia sabientscha. Duront la lectura resent'ins era la relaziun denter Ali e Hassan. Els respectan in l’auter, mo egl intern hassegian els in l’auter. Igl odi ei denton buca mo da sentir denter Ali e Hassan mobein era denter Hassan ed ils fugitivs. Quei odi ei schi gronds che Hassan mazza Hâi. Tier quei mazzament gioga scuidonza ina gronda rolla perquei che Hassen ei s’inamuraus en May. Cunquei che Hâi ei ensemen cun May, ha Hassan neginas schanzas tier May, e la scuidonza instigescha el aschia dad assassinar Hâi. Il respect dall'entschatta da May viers Hassan ei semidaus en pur odi. Ali s’inaumrescha era en May, mo lezza ei buc habla da carezzar pli, dapi la mort da Hâi. Mo l’aversiun da May ei buc diltut cheu. Ella sa buc ni en ni ora. En quels muments gioga la tatta ina gronda rolla per May. May ha gia piars baul sia mumma. La tatta ein ina sort remplazzament per la mumma ed era in cert ideal per May. Ella vegn adina puspei da perschuader May cun sias historias, che tut ha siu cuors.

Liug dall'acziun

Ils fugitivs han fatg atras in grev temps. Mintga liug ha in’autra simbolica: Naven da Phan Thiet el sid dil Vietnam han els traversau la mar chinesa enteifer 13 dis. Il vitg Phan Thiet ei il vitg d’origin da nos fugitivs. El era in plaz da segirtad entochen che els han stuiu fugir. La mar denton ei in simbol per la malsegirtad, la tema ed il nuncalculabel. Suenter il viadi sur la mar ein els setschentai a Malaisia al punct 456. Leu han els sbarcau la nav el plaz sut la palma storta. In liug da brutalitad, malencurada e desillusiun. Hâi ei vegnius mazzaus leu da Hassan ed ils fugitivs san buca nua ir, cunquei ch’ei fuss stau scumandau da sbarcar. Al punct 456 han ei viviu treis dis. Naven da leu han ei saviu ir, cun agid dad Ali, a Pulau Bidong, in’insla nua che aunc auters fugitivs dil Vietnam eran postai. Leu han ei anflau lur ruaus entochen ch’ei haveva num che l’insla vegni evacuada. Ils fugitivs han stuiu sedecider per ina tiara che vegn a vegnir lur niev dacasa. La famiglia da May leva ir a Canada. Igl ei vegniu scumandau ad els perquei che Tu, la sora da May ha giu tuberculosa aviarta. Era l’ America, la Frontscha ed autras tiaras dil vest han refusau da dar refugi ad els. La Svizra era la suletta tiara che ha dau ad els la schanza da fundar ina nova veta. Sil viadi encunter Svizra han ei stuiu ir cun in bastiment entochen Singapur. Quei viadi era puspei emplenius cun sentiments da malsegirtad denton era cun speronza per ina megliera veta. Naven da Singapur ein els sgulai a Turitg. Leu han delegai svizzers retschiert els ed ina nova veta entscheiva.

Temps dall'acziun

L’historia passa el temps nua che Vietnam vegneva guvernaus d’ina regenza communista denter 1954-1970. L'historia da nos fugitivs gioga denton duront ina perioda da circa in miez onn.

Stil e lungatg

La raquintaziun ei scretta el present tgei che effectuescha il sentiment d’integraziun el schabetg. Ins ei cumpigliaus els schabetgs e senta directamein ils sentiments/situaziuns dils protagonists.

Il scribent ha scret il roman en in code plitost elevau, vul dir ch'il lungatg ha in ault livel. Ins capescha denton lev e senza grondas breigias las expressiuns, ed ils connexs denter las passaschas ein suandablas.

Auter

Igl ei fetg interessant d’intervegnir tgei che quels fugitivs han fatg atras, tgei buordi che els han giu si dies. Els han schau anavos lur patria cun la speronza d’anflar ina nova veta. Era sch’ei han anflau ina nova veta han buc tuts giu ina buna entschatta. Biars ein buc vegni acceptai dils hospitants. Els ein vegni confruntai cun ina nova cultura, ina nova religiun, in niev lungatg etc. ed els han stuiu anflar sez ina via per dar damogn a quella nova situaziun. Quei ha segiramein duvrau bia forza e curascha. Igl ei d'admirar sco quella glieud ha dau si l’existenza cun l’intschertezzia tgei che vegn aunc a succeder.