Santa Coloma d'Andorra
Santa Coloma | |
Santa Coloma cun davosvart Andorra la Vella | |
Administraziun | |
---|---|
Stadi | Andorra |
Parròquia | Andorra la Vella |
Territori | |
Autezza | 970 m s. m. |
Populaziun | 2994 abitants (2009) |
Santa Coloma d'Andorra, uffizialmain be Santa Coloma,[1] è in lieu andorran ch'appartegna a la parròquia d'Andorra la Vella.[2] L'onn 2009 dumbrava il lieu 2994 abitants.[3]
Geografia
modifitgarSanta Coloma sa chatta èn vischinanza dal Gran Valira, var dus kilometers davent da la chapitala, Andorra la Vella.
Istorgia
modifitgarSco tar il rest da las parròquias èn las datas istoricas conservadas fitg generalas. Ins sa che Santa Coloma è vegnì barattà en il 10avel tschientaner da Borrell II per auters territoris en la Cerdanya ed en l'Alt Urgell, ch'appartegnevan a l'uvestg d'Urgell. El era l'oriunda parròquia da l'Andorra, quai tenor l'acta da consecraziun da la Seu d'Urgell (1007), nua che vegn menziunà Andorra cum Sancta Columba.
Lieus d'interess
modifitgarL'ensemble istoric da Santa Coloma è vegnì proponì a l'UNESCO sco part dal patrimoni mundial. Sia descripziun tuna sco suonda:[4]
«L'ensemble istoric da Santa Coloma consista da pliras zonas: quella da l'abitadi, quella da la producziun agricola (ierts, terrassas da cultura e guaudets da ruver), quella da la muntogna (la val dal flum d'Enclar ed il lieu dal Roc d'Enclar). La zona da l'abitadi corresponda al vitg Santa Coloma, nua che sa chatta la baselgia da Santa Coloma. Dasper ils ierts e las terrassas, en part bandunadas, chatt'ins lieus archeologics. Il Roc d'Enclar è in dals pli emblematics da la val, quai causa sia situaziun dominanta visavi la planira e causa sia preschientscha romana.»
Baselgia da Santa Coloma
modifitgarLa baselgia da Santa Coloma, cun ina nav singula ed in'apsida quadratica, è vegnida eregida tranter il 6avel e l'8avel tschientaner. Pli tard è il bajetg vegnì cumplettà cun in clutger en stil lumbard cun basa semicirculara (12avel tschientaner) ed in avantcorp (16avel-17avel tschientaner). A l'intern èn conservadas intginas da las picturas muralas dal ‹maister da Santa Coloma› ord la mesadad dal 12avel tschientaner.[4] Er il maletg da la purschella del Remei dal temp enturn il 1200 ed il retabel baroc or dal 18avel tschientaner en laina da pliras colurs ch'è deditgà a la sontga Columba, la patruna da la baselgia, èn ovras protegidas.
Santa Coloma d'Andorra è la sedia de l'Arxiprestat d'Andorra. Là sa chatta la sedia da diversas instituziuns da la baselgia andorrana, sco per exempel la Caritas.
Casa dels Russos
modifitgarLa Casa dels Russos (tgasa dals Russ) u Torre dels Russos (tur dals Russ) è in'abitaziun privata dissegnada da l'architect Cèsar Martinell. Ella è vegnida restaurada il 1997 tenor ils plans originals e vala sco exempel principal per l'architectura en granit. Ella è probablamain l'emprim bajetg d'in architect renumnà en l'Andorra. La chasa en stil modernistic cun elements dal moviment cultural catalan noucentisme è vegnì eregì sin il terren dal emigrant american Fiske Warren, l'associà dal qual era in fugitiv d'origin Russ da num Nicolas Popoff.[5]
Complex medieval dal Roc d'Enclar
modifitgarIl complex medieval dal Roc d'Enclar giascha sin ina collina, var 150 meters sur il vitg, al pè da la Serra d'Enclar. La part dal complex ch'è conservada il meglier è la baselga. Malgrà ch'ella è ditg vegnida bandunada ed è sballunada han las parts da la mirgalia ch'èn restadas sidretg e la documentaziun en fotografias veglias ed il material purtà a la glisch tar investigaziuns archeologicas permess da reconstruir fidaivlamain las parts sballunadas l'onn 1980. Dals spazis d'abitar e dal chastè ch'è vegnì construì en quest lieu èn sa conservads ils fundaments.[6]
Baselgia da Sant Vicenç d'Enclar
modifitgar.
Colliaziuns
modifitgarAnnotaziuns
modifitgar- ↑ «Aprovat el Nomenclàtor d'Andorra». catala.ad. Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra), 20-10-2010.
- ↑ «Santa Coloma d’Andorra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Població per poble». Departament d’Estadística d'Andorra.
- ↑ 4,0 4,1 «Ensemble historique de Santa Coloma» (en franzos). UNESCO World Heritage Centre, 22-02-1999.
- ↑ La Torre dels Russos
- ↑ Conjunt de Sant Vicenç d'Enclar