Tschilendra
| Tschilendra | |
| |
| Tschilendra | |
| Classificaziun | |
|---|---|
| Urden | Asterales |
| Famiglia | Cumpositas (Asteraceae) |
| Sutfamiglia | Asteroideae |
| Tribus | Senecioneae |
| Gener | Tussilago |
| Num scientific | |
| Tussilago farfara (L.) | |
La tschilendra (Tussilago farfara) è la suletta spezia dal gener Tussilago or da la famiglia da las cumpositas (Asteraceae). Ella tutga tar las emprimas plantas primavaunas e la flur cumpara anc avant che sa sviluppan ils fegls verds.
Descripziun
modifitgar
La tschilendra crescha sco planta perenna, ervusa e cuntanscha autezzas da 20 fin 30 centimeters. Il fegliom, che crescha per terra e ch’è munì cun monis vaira lungs, cuntanscha ina ladezza da 10 fin 20 centimeters. Ils singuls fegls èn dentads e cumparan en furma da cor u da chalzer-chaval. La vart sut da la feglia è surtratga cun in pail alv, uschia che la rait d’avainas spessa e gnervusa na resorta betg bain. Ils fegls savuran levet e gustan amar.
Baud la primavaira cumparan l’emprim be ils portaflurs mellens en furma da chanaster; quels cumpiglian radund 300 flurs femininas en furma da lieunga e 30 fin 40 flurs masculinas en furma da bischen. Pir suenter che quellas èn sfluridas suondan ils fegls verds. Dal temp da fluriziun èn ils monis cuverts sulettamain cun fegls en furma da squama ch’èn brins u cotschnents e pailus. Monis sflurids sa chattan en ina posiziun pendusa. Las flurs savuran levamain da mel e gustan sumegliant sco la feglia, be in pau pli dultsch.
Il dumber da cromosoms munta a 2n = 60.[1]
Pussaivladad da scumbigliar
modifitgarLa feglia da la tschilendra sumeglia fitg ferm quella da la patlauna alva (Petasites albus). En general è la feglia da la tschilendra però in pau pli pitschna e munida a l’ur cun dents nairs. Tar la patlauna alva èn ils faschs dals conducts ordinads en il tagl traversal dal moni a moda irregulara e betg en furma dad U sco che quai è il cas tar la tschilendra.[2]
Ecologia
modifitgarLa tschilendra crescha or d’in rizom cun fils da ragisch ruschnants d’ina lunghezza da fin a 2 meters.
Il temp da fluriziun s’extenda dal favrer fin l’avrigl. La tschilendra tutga tar las emprimas flurs che cumparan la primavaira e vegn impollinada d’avieuls, baus e mustgas. Usitada è er l’autoimpollinaziun. La derasaziun dal sem succeda – sco tar la flur-portg – tras il vent cun agid d’umbrellas sgulantas. En pli sa derasa la planta cun tatgar vi d’animals che passan sperasvi e vegn er purtada davent tras furmiclas.
A pliras spezias da tgirallas, tranter quellas pliras ch’èn periclitadas, serva la tschilendra sco planta da pavel (p.ex. las rasulaunas da Pyrgus cacaliae, Rhyacia lucipeta e Xestia ochreago). Larvas da la mustga Acidia cognata mineschan en la feglia da la tschilendra e da las patlaunas.[3]
La tschilendra vegn infestada dals bulieus da ruina Puccinia poarum var.poarum e Coleosporium tussilaginis.
-
Il center dal portaflurs -
Portafritgs -
Gruppa da plantas en fluriziun -
A l’ur da la via -
Feglia -
Tagl traversal tras il moni d’in fegl -
Graun da pollen, colurà
Derasaziun
modifitgar
.jpg)
La tschilendra è derasada en l’Europa, l’Africa, l’Asia dal Vest e l’Asia da l’Ost. En l’America dal Nord l’ha l’uman introducì.
La planta crescha en lieus sitgs e chauds sin terrens permeabels. Perquai cumpara la tschilendra savens sin rempars, en chavas da crappa e sin vias betg asfaltadas. En la muntogna cumpara la planta fin en autezzas da 2300 meters.
Tenor il cumpendi da la fitomedischina da Gerhard Madaus (1938) furma la tschilendra la suletta spezia da plantas che prosperescha schizunt sin terrens che consistan da spir charvun da terra.[4] En pli vala ella sco planta indicativa per terrens segnads d’aua stagnanta.
Sur tschertas circumstanzas po la tschilendra daventar la spezia da caracter dominanta d’ina societad da plantas specifica, l’uschenumnada prada da tschilendra. Essend da natira ennà ina planta pioniera sin terrens arschiglius cun umiditad variabla, chatta la tschilendra tras l’activitad da l’uman a l’ur da la via, en chavas da sablun u sin plazzals magari cundiziuns che mainan ad ina derasaziun en massa. La stad creschan en tals lieus surtut grassitschs. Damai che la prada da tschilendras resulta savens da l’activitad da l’uman, vegn ella per ordinari remplazzada vaira svelt tras autras societads da plantas. Be en lieus natirals sco rivas da dutgs e da flums resta ella pli ditg stabila. Ils onns suenter la fin da la Segunda Guerra mundiala è la tschilendra stada la planta la pli derasada sin las ruinas da las citads, suenter l’emprima unda da colonisaziun tras las plantas d’in onn.[5]
Sistematica
modifitgarL’emprima publicaziun scientifica da Tussilago farfara ha fatg Carl von Linné. La tschilendra è la suletta spezia dal gener Tussilago. Quest gener tutga tar il tribus Senecioneae entaifer la sutfamiglia Asteroideae da las cumpositas.
Etimologia
modifitgarIl num dal gener odiern Tussilago è cumprovà l’emprima giada en la ‹Naturalis historia› (26, 30) da Plinius il Vegl. I sa tracta d’ina derivaziun dal latin tussis ‹tuss› cun il suffix -(il)āgo che cumpara er tar autras plantas. Farfara, per part gia sco num per tschilendra, è cumprovà tar divers auturs romans en las furmas farfari (Plautus), farferi (Poenulus) e farfarum (Plinius); l’ulteriur origin dal pled n’è betg cler. Colliada cun questa noziun – uschia suppon’ins almain – è er farfugium (Plin. Nat. hist. 1, 24, 85 farfugio) che vala sco cumposiziun da far, ‹graun, farina›, e fugio, ‹fugia› e che vegn interpretà sco ‹planta che stgatscha il graun›.
Per rumantsch ha la planta num peipulein (sursilvan), flur da grava (sursilvan, sutsilvan), tschilendra (surmiran), flu(o)r da riva (ladin).
Il num tudestg Huflattich sa referescha, tuttina sco la veglia denominaziun latina ungula caballina, a la feglia en furma da chalzer-chaval. Auter che quai ch’il num tudestg pudess sugerir na tutga la tschilendra però betg tar il gener dals latitschuns, tud. Lattiche (Lactuca), il num dals quals deriva da lur auta cumpart da suc da latg. Il num -lattich va enavos sin latin lapaticum, cun il qual ins designava oriundamain diversas plantas cun feglia aparti gronda.
Substanzas cuntegnidas e diever
modifitgar
La tschilendra cuntegna tranter auter polisaccarids, substanzas mocusas, sterols, substanzas amaras e tannins.
La tschilendra vala sco impurtanta planta medicinala en cas d’irritaziun da tuss e gida a schliar la mucosa. La part ch’è medicinalmain la pli efficazia furma la feglia (droga: Farfarae folium). La tschilendra tutgar tar ils pli vegls meds cunter la tuss insumma; gia Dioskurides, Plinius e Galenos han cusseglià cunter la tuss il fim da la feglia envidada. Er Hildegard von Bingen renda attent a la forza curativa da la tschilendra en cas da malsognas dals organs respiratorics.
Preparats or da feglia e flurs da tschilendra cuntegnan però alcaloids pirrolizidinics (PA) mutagens e potenzialmain carcinogens. Per medicaments che cuntegnan feglia da tschilendra vala perquai ina limita da 1 μg PA per dosa quotidiana. Quai vul dir ch’i duessan be vegnir applitgadas drogas da plantas medicinalas or da culturas controlladas cun ina cumpart da PA reducida. L’ultim temp han ins schizunt selecziunà spezias ch’èn dal tuttafatg libras da PA, quai che lubiss da princip da producir puspè pli vastamain medicaments da tschilendra. Facticamain na vegn la planta però strusch duvrada da preschent en la medischina.
Annotaziuns
modifitgar- ↑ Erich Oberdorfer: Pflanzensoziologische Exkursionsflora für Deutschland und angrenzende Gebiete. 8. ed. repassada ed extendida. Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 2001, ISBN 3-8001-3131-5, p. 947.
- ↑ Manfred A. Fischer, Karl Oswald, Wolfgang Adler: Exkursionsflora für Österreich, Liechtenstein und Südtirol. 3. ed. extendida. Land Oberösterreich, Biologiezentrum der Oberösterreichischen Landesmuseen, Linz 2008, ISBN 978-3-85474-187-9, p. 926
- ↑ Joachim Haupt, Hiroko Haupt: Fliegen und Mücken. Beobachtung, Lebensweise. Naturbuch, Jena/Stuttgart 1995, ISBN 3-89440-278-4.
- ↑ G. Madaus: Lehrbuch der biologischen Heilmittel. Tom 2, Thieme, Lipsia 1938, p. 1338–1344.
- ↑ Gerhard Wagenitz: Familie Compositae. En: Gustav Hegi: Illustrierte Flora von Mitteleuropa. 2. ed, tom VI, part 3, Verlag Paul Parey, Berlin/Hamburg 1979, ISBN 3-489-84020-8, p. 1369.
Litteratura
modifitgar- Henning Haeupler, Thomas Muer: Bildatlas der Farn- und Blütenpflanzen Deutschlands. Ed.: Bundesamt für Naturschutz (= Die Farn- und Blütenpflanzen Deutschlands, tom 2). Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 2000, ISBN 3-8001-3364-4.
- Rudolf Schubert, Günther Wagner: Botanisches Wörterbuch. Pflanzennamen und botanische Fachwörter mit einer Einführung in die Terminologie und Nomenklatur, einem Verzeichnis der Autorennamen und einem Überblick über das System der Pflanzen. (= UTB, tom 1476). 11. ed., Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 1993, ISBN 3-8252-1476-1.
Colliaziuns
modifitgar
Commons: Tschilendra – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio- Tussilago farfara L., sin infoflora.ch
- Huflattich, sin floraweb.de
- Schmitzens Botanikseite: Huflattich-Flur