Utilisader:Mesoscaph/Cudeschs/Giats gronds selvadis/Ghepard
Detagls interessants
|
Cun lur spina dorsala en furma da giaischla, las chommas lungas ed ina cua lunga èn ghepards construids per grondas sveltezzas. In ghepard sa serva da sia cua sco timun per midadas da direcziun andetgas durant currer. Il ghepard è il pli svelt animal sin la terra insumma. Durant far chatscha sin animals da preda pon els sprintar sur curtas distanzas fin 110 km/h. Per quest motiv vegnivan ghepards utilisads pli baud sco accumpagnaders da chatscha. Sche ghepards vegnan tratgs si en fermanza, sa laschan els dressar tgunschamain. Per quest motiv èn els er enconuschents sut il num leopard da chatscha.
Nua vivan ghepards?
modifitgarOzendi chattan ins la gronda part dals ghepards en la part da l'Africa situada en il sid da la Sahara. Intgins paucs vegnan anc adina observads en l'Iran. Pli baud eran els derasads vastamain en l'India dal Nord ed en l'Iran. Els vivan surtut en semideserts, savannas, prerias e bostgaglia spessa. Perquai ch'els dependan durant la chatscha da lur sveltezza, eviteschan els guauds spess. Ghepards valan da preschent sco betg periclitads. Per che quai restia uschia, èn necessarias mesiras da protecziun.
Co vesan ghepards or?
modifitgarGhepards èn giats mez gronds, sumegliants a chauns, taclads, cun chommas lungas e corps maghers. Els han in venter alv e dad omaduas varts da la fatscha ina strivla naira che vesa or sco ina larma. Ghepards han er flatgs nairs radunds sin lur pail. Animals creschids paisan tranter 49 e 65 kg e cuntanschan ina lunghezza da 110 fin 135 cm. Ghepards èn pelvaira construids per esser fitg buns curriders. Els possedan ina gronda chascha dal pez, ina schlanca taglia e fermas chommas davos. Lur chau e lur gnif èn graschels, lur ureglias pitschnas e las grondas foras-nas procuran per in provediment maximal cun oxigen. Quai tut fa dals ghepards curriders ordvart erodinamics e plain schlantsch.
Tge maglian els e co tschiffan els lur preda?
modifitgarGhepards maglian per ordinari mammals sco diversas spezias d'antilopas (gazellas, impalas, vadels da gnus) e lieurs; pia tut animals ch'èn circa tuttina gronds u in pau pli pitschens ch'in ghepard creschì.
Ghepards s'avischinan a la preda sin damain che 30 meters e cumenzan alura a la persequitar. La chatscha è normalmain a fin suenter gnanc ina minuta. Vegn in ghepard betg da tschiffar svelt avunda la preda, interrumpa el savens la persecuziun per betg sfarlattar nunnecessariamain energia. Ghepards basegnan grondas quantitads d'energia per ir a chatscha cun uschè autas sveltezzas. Circa la mesadad da las chatschas han success.
Ghepards ston tragutter svelt lur preda, uschiglio poi capitar che animals da rapina pli ferms als engolan lur nutriment. Els na cumbattan betg cunter animals pli gronds per lur pavel. Uschiglio ristgan els da vegnir blessads ed alura na pon els betg ir vinavant a chatscha e ston forsa murir da la fom.
Ghepards èn adattads bain a la vita en l'ambient stgars. En il desert da la Kalahari ston vegnir percurrids en media 82 km per pudair baiver aua. Ins ha gia observà ghepards a dustar la said vi dal sang ed urin da lur animals da preda u a magliar melonas d'aua.
Co tiran ghepards si lur pitschens?
modifitgarFemellas partureschan trais fin tschintg giuvens per letg. Blers giuvens moran pervi da mancanza da nutriment u vegnan mazzads da lur inimis natirals (liuns ed ienas). Ina veglia legenda africana di che las marcaziuns en furma da larmas en fatscha dal ghepard derivia da las larmas che la mamma bragia per ses giuvens pers.
La mamma sto mussar als giuvens da sa procurar lur atgna vivonda, sinaquai ch'els possian surviver er senz'ella. Ils giuvens bandunan lur mamma suenter in u dus onns e vivan normalmain en gruppas da dus u da trais fin ch'els èn creschids. Ghepards van alura eventualmain atgnas vias, ma frars furman partenadis per vita duranta e van ensemen a chatscha per surviver.