Wikipedia:Cudeschs/Art e cultura
Musica
modifitgar
|
Classica viennaisa Sco ‹classica viennaisa› vegnan designads ils radund 50 onns tranter il 1780 ed il 1830 che duevan furmar sco nagin’autra epoca la chapientscha da la musica d’auta cultura europeica. En il center da la classica – situada tranter baroc e romantica – stat l’ovra dals trais cumponists Joseph Haydn (1732–1809), Wolfgang Amadeus Mozart (1756–1791) e Ludwig van Beethoven (1770–1827). |
|||||||||
Litteratura
modifitgar
|
Mitus, paraula, ditga e legenda Il fundus narrativ da l’umanitad sa lascha analisar cun gudogn tant sut aspects litterars sco er antropologics, filosofics, religius, sociologics, istorics, psicologics e.u.v. Sper talas ponderaziuns teoreticas preschentan ils artitgels cuntegnids en questa publicaziun ils tratgs specifics da la cultura narrativa orala sco er las caracteristicas generalas dals singuls geners. |
|||||||||
|
Dante e la ‹Divina Commedia› La ‹Divina Commedia› ha Dante Alighieri (1265–1321) scrit durant ses onns d’exil a l’entschatta dal 14avel tschientaner. Ella vala sco crap da fundament dal talian scrit e sco ovra poetica la pli impurtanta entaifer la litteratura taliana. Fin oz inspirescha l’ovra tant la litteratura mundiala sco er bleras autras spartas culturalas e scienzas da l’art figurativ fin la filosofia. |
|||||||||
Architectura
modifitgar
|
La Tur d’Eiffel a Paris La Tur d’Eiffel ha servì oriundamain sco portal d’entrada e tur panoramica per l’Exposiziun mundiala dal 1889. Sco pli aut edifizi da Paris furma la tur fin oz in impurtant element dal maletg da la citad. Tar la construcziun temeraria sa tracti d’ina da las pli enconuschentas iconas da l’inschigneria che vegn adina puspè duvrada sco emblem da la citad u simbol per la Frantscha. |
|||||||||
