Ren
Il ren (Rangifer tarandus) è ina spezia da mammal or da la famiglia dals tschiervs (Cervidae). Antruras era el derasà en parts da las zonas tempradas. Oz viva el dentant be anc en regiuns enturn il Pol dal Nord: la stad en las tundras e l’enviern en ils guauds da la taiga da l’Eurasia dal Nord e da l’America dal Nord sco era en Grönlanda e sin autras inslas arcticas. Il ren è la suletta spezia da tschiervs, tar la quala era las femellas portan cornas e la quala è vegnida domesticada en grond stil. Ils rens nordamericans vegnan era numnads ‹caribu›, caribou, tenor in pled or da la lingua dals Indians da Mi'kmaq.
Sistematica
modifitgarLa spezia dal ren (num scientific: Rangifer tarandus) fa part dal gener Rangifer ed appartegna a la classa dals mammals ed a l’urden dals mammals cun unglas pèr (Artiodactyla), pli exact al suturden dals remagliaders (Ruminantia). Entaifer la famiglia dals tschiervs (Cervidae) fa il ren part da la sutfamiglia dals Capreolinae (en Europa fan anc part il chavriel e l’elan da questa sutfamiglia).
Caracteristicas
modifitgarLa grondezza dal ren variescha fitg tenor il territori da derasaziun. La lunghezza dal corp tanscha da 120 fin 220 centimeters, l’autezza da la spatla da 90 fin 140 centimeters ed il pais da 60 fin 300 kilograms. Il pail è spess e lung, grisch stgir enfin brin u era cler – spezialmain tar animals domesticads. L’enviern è il pail en general bler pli cler che la stad. Ils ‹Peary-Caribous› che vivan sin las inslas autarcticas dal Canada (oravant tut sin l’insla d’Ellesmere) portan perfin durant l’entir onn in pail bunamain alv. La colur dal pail serva sco camuflagi encunter animals da rapina inimis; la launa spessa sut il pail protegia encunter la fradaglia en il clima arctic criv.
Las cornas han la furma da stangas che sa sroman. Be la part il pli orasum furma a la fin da la stanga ina pitschna pala. Quella vegn era numnada ‹pala da naiv›, cunquai ch’ins crajeva pli baud ch’il ren stauschia da la vart la naiv cun quella pala. La furma da las cornas è fitg irregulara, asimmetrica e differenta tar mintga animal. Ina particularitad dal ren è che las femellas portan medemamain cornas – ina spezialitad che cumpara uschiglio tar naginas spezias dals tschiervs. Las cornas dals mastgels èn cun ina lunghezza da 50 fin 130 centimeters considerablamain pli lungas che quellas da las femellas che cuntanschan be ina lunghezza da 20 fin 50 centimeters. Ils mastgels bittan giu lur cornas l’atun, las femellas pir la primavaira. Normalmain na vegnan betg omaduas cornas bittadas giu a medem temp, uschia ch’il ren porta temporarmain fitg savens be ina stanga.
Las tschaccas dals rens èn fitg ladas e pon vegnir schlargiadas entras ina pel stendibla. Ultra da quai èn sa furmadas lungas unglas sura che pussibiliteschan a l’animal in pass segir perfin sin terren crappus u belmus.
Derasaziun
modifitgarIls rens fan part dals mammals gronds che vivan il pli al nord. Els vivan en grondas parts dal nord da l’America dal Nord e da l’Eurasia. Perfin sin inslas fitg arcticas sco Svalbard, Ellestmere e Grönlanda datti colonias da rens. Per mitschar da l’enviern arctic fan rens lungas migraziuns, sche quai als è pussaivel. Il tschancun percurrì durant quels viadis po muntar fin a 5000 kilometers – la pli lunga migraziun da mammals sin terra insumma.
Sin il continent da l’Europa datti be anc en la planira auta da Hardangervidda en Norvegia ina populaziun da rens selvadis. Tar las grondas scossas da rens en il territori dals Sams (istoric: Laponia) ed en il nordost da la Russia sa tracti exclusivamain da rens domesticads che s’audan ad allevaturs da rens indigens. En autras regiuns, p.ex. en il Canada dal Nord, tanscha il territori da derasaziun da rens – numnà là ‹caribou› – generalmain pli lunsch en il sid, pia en zonas borealas.
Il pli derasà è il ren stà durant l’ultima epoca glaziala: lura era il ren penetrà fin en l’Europa Centrala e fin al cunfin dal nord dal Mexico dad oz. Suenter la fin dal pleistocen è l’abitadi plaunsieu sa spustà vers nord; tuttina èn ils rens anc restads durant lung temp en las zonas tempradas. Uschia devi en il nord da la Germania anc en il temp da l’Imperi roman rens selvadis, en Pologna han els perfin survivì fin en il temp medieval. Probablamain è l’uman per part la culpa ch’ils rens èn svanids or da las zonas tempradas, ma il dumber da rens era oramai vi da sa sminuir.
Sin las inslas britannicas èn ils rens morts or avant ca. 10 000 onns. L’onn 1952 ha il Sam Mikel Utsi mess en libertad 29 animals en las muntognas da Cairngorm en Scozia; oz vivan là ca. 130 rens. Ina scossa da ca. 80 animals viva sin il terren da la destillaria da Glenlivet.
Moda da viver
modifitgarRens èn animals da triep. Las scossas s’inscuntran per las migraziuns annualas e pon cuntegnair plirs 100 000 animals; en l’Alasca è enconuschenta ina scossa da 500 000 animals. Suenter las migraziuns sa schlian las grondas scossas en trieps pli pitschens da diesch fin tschient animals. Quellas gruppas sa cumponan per il pli u be da mastgels u be da femellas. Las gruppas èn ordinadas tenor in’ierarchia che sa drizza tenor la grondezza da las cornas; mintgatant vegn l’ierarchia dentant era decidida entras cumbats ritualisads.
L’october, en il temp da chalira, emprovan ils mastgels da rimnar in harem enturn els. Els copuleschan lura cun uschè bleras femellas sco pussaivel. Suenter in temp da purtanza da 230 dis parturescha la femella in unic vadè il mais da matg u da zercladur. Cuntrari a blers auters vadels da tschierv n’è il pitschen betg taclà e gia curt suenter la naschientscha è el fitg independent: gia suenter in’ura sa el star ed ir sin las atgnas chommas. Sch’el resta sitg, vegn il pitschen protegì encunter la fradaglia da ses pail che consista da chavels emplenids cun aria. Dad aura fraida e bletscha moran dentant fitg blers vadels, malgrà ch’ils vadels da rens possedan capacitads termoregulatoricas extraordinarias e pon accelerar per il quintupel lur producziun da chalur.
Ils rens daventan sexualmain madirs suenter ca. dus onns. En media vegnan rens 12 fin 15 onns vegls, mintgatant cuntanschan els dentant er ina vegliadetgna da passa 20 onns.
Rens sa nutreschan oravant tut da pastg; la stad maglian els dentant bunamain mintga nutriment vegetal. L’enviern n’als resta pervia da la naiv e dal glatsch nagut auter che da magliar bulieus, mistgels e la cladonia (Cladonia rangiferina, ina spezia da litgen).
Ils inimis natirals dal ren èn lufs, gulatschs, lufs-tscherver ed urs da glatsch. Animals sauns pon dentant scappar dals inimis grazia a lur spertadad; uschia èn per il pli be rens malsauns u flaivels daventads l’unfrenda dals animals da rapina. Il pli grond turment èn parasits interns ed externs, surtut las miriadas da mustgins arctics.
Umans e rens
modifitgarSin picturas da cuvels dal temp da crap chatt’ins savens rens. Els eran probablamain gia ina preda tschertgada dals chatschaders da Neandertal. Fin oz vegnan rens chatschads en bleras parts dal mund, cunquai ch’ins appreziescha lur charn plitost magra e lur pail. En las regiuns en las qualas i n’ha betg blers u insumma nagins gronds animals da preda, be paucs materials per construir e naginas plantas da fibras han ils umans utilisà bunamain mintga part dal corp dal ren: lur pel per pellitschas e tgirom, lur cornas e lur ossa per far guaffens.
I n’è betg enconuschent tge pievel ch’ha domesticà sco emprim il ren. Enturn 1000 a.C. han ins cumenzà a nizzegiar il ren davent da la Sibiria fin en Scandinavia. En l’Europa dal Nord han ils Sams gì fitg bler success cun la domesticaziun. Fin il 17avel tschientaner han ins duvrà ils rens oravant tut sco manadira ed animals da sauma. L’extensiun da la domesticaziun sin entiras scossas ha pir gì lieu cun il sforz da stuair pajar dapli taglias als signurs colonials. Anc oz vegn pratitgà l’allevament da rens en il territori dals Sams. En Norvegia ed en Svezia è l’allevament in privilegi dals Sams, en Finlanda vegn el pratitgà principalmain dals Finlandais. Las scossas pon sa mover libramain, ils umans las suondan. Da temps fixads vegnan las scossas chatschadas ensemen per marcar ils vadels u per mazzar animals elegids. Ozendi chatsch’ins per part ensemen las scossas grondas cun l’agid da helicopters u da schlieusas a motor.
Cunquai ch’ils rens èn abels da supportar temperaturas, tar las qualas mintg’auter animal da niz muriss, han ins introducì anc en il 20avel tschientaner rens europeics en Grönlanda, Alasca e Canada. Là avevan ils pievels indigens adina be chatschà rens selvadis e mai als domesticà. En l’Alasca n’ha quest’emprova dentant betg funcziunà, cunquai ch’ils Inuit han mantegnì lur mentalitad da chatschader. Era sin intginas inslas subantarcticas sco la Georgia dal Sid u las Inslas Kerguelen tegnan oz ils abitants (ch’èn surtut perscrutaders) pitschnas scossas da rens.
Rens n’èn betg exnum fitg spuretgs; en il nord da la Finlanda u da la Svezia chaminan els savens sin las vias e na las bandunan era betg immediatamain sch’in auto arriva. Perquai pon ins era charrar fitg datiers dad els, fin in meter, senza ch’els fugian. A pe pon ins percunter s’avischinar sin ina distanza da main che tschintg fin diesch meters mo ad animals ch’èn disads vi dals umans.
Tenor tradiziuns popularas tiran rens la schlieusa da Son Niclà; el chapeschia para la lingua da quels animals. Enconuschent è plinavant Rudolf, il ren dal nas cotschen (Rudolph the Red-Nosed Reindeer): ina figura da reclama e da la chanzun cun il medem titel, stgaffida dal grond negozi american Montgomery Ward. L’istorgia da Robert L. May sin la quala questa figura sa basa raquinta dal ren Rudolf che vegn mulestà pervia da ses nas cotschen glischant. La finala fa el dentant carriera tar Son Niclà sco ren cun la glisch.
Sutspezias
modifitgarPervia da la chatscha è il ren daventà en il fratemp fitg rar en differentas parts dal mund. Ozendi datti sin l’entir mund ca. 4 milliuns rens selvadis e 3 milliuns rens domesticads. La spezia na vala cun quai betg sco periclitada. Trais quarts dals rens selvadis vivan en l’America dal Nord e passa trais quarts dals rens domesticads vivan en la Sibiria.
Ins differenziescha tut tenor opiniun dals experts diesch fin ventg sutspezias dal ren. Tradiziunalmain vegnan distinguidas duas spezias principalas: per l’ina ils rens da la tundra e per l’autra ils uschenumnads rens dal guaud. Tranter ils rens da la tundra differenziesch’ins trais pitschnas furmas dad inslas aut-arcticas che n’èn dentant betg tuttas fitg parentadas ina cun l’autra, sco era trais furmas da la terra franca che cumparan per part dentant era sin inslas.[1] In’ulteriura furma dad insla, il caribu da Queen Charlotte ch’è mort or, na para tenor expertisas geneticas betg da represchentar in’atgna sutspezia, mabain è vischina a las furmas da la terra franca dal Canada.[2] Ils rens da guaud eurasians vegnan tradiziunalmain partids en trais furmas.[3]
Rens da la tundra
modifitgar- Ren da la tundra eurasian (R. t. tarandus): derasà en il territori dals Sams (ant. Laponia) ed en la Russia dal Nord en il vest da l’Ural. Oz vegn el avant en Europa bunamain be en sia furma domesticada. Questa sutspezia cumpiglia era las furmas derasadas en il nord da la Sibiria e la populaziun da la Nowaja Semlja che vegnan descrittas sco ren da la tundra sibiric (R. t. sibericus)
- Caribu da l’Alasca (R. t. granti): Alasca
- Caribu da Barrenground (R. t. groenlandicus): Grönlanda dal Vest, Territoris dal Nordvest canadais e territori Nunavut[4]
- Caribu Peary (R. t. pearyi): inslas arcticas canadaisas; valità da la IUCN (International Union for Conservation of Nature and Natural Resources) sco «fermamain periclità». Questa sutspezia è renumada pervia da ses pail quasi pur alv
- Ren da Spitzbergen (R. t. platyrhynchus): Spitzbergen, ca. 11 000 animals
- Ren da la Grönlanda da l’Ost (R. t. eogroenlandicus): Grönlanda da l’Ost, mort ora dapi il 1900
Rens dal guaud
modifitgar- Ren dal guaud sibiric (R. t. valentinae): en diversas muntognas russas, per exempel en l’Ural e l’Altai
- Ren dal guaud europeic (R. t. fennicus): Finlanda, Russia (Carelia)
- Ren mandschuric (R. t. phylarchus): da la Mandschuria sur la Sibiria da l’Ost fin Kamtschatka e Sachalin (duas inslas russas en il nord dal Giapun)
- Caribu dal guaud canadais (R. t. caribou): Canada davent da British Columbia fin Newfoundland, oravant tut en ils Territoris dal Nordvest canadais ed en ils territoris da Nunavut e Yukon; ina scossa arriva durant sias migraziuns era fin Idaho e Washington
- Caribu da Queen Charlotte (R. t. dawsoni): inslas da Queen Charlotte davant la riva dal Canada dal Vest; mort ora
Las sutspezias sa differenzieschan ina da l’autra areguard la colur dal pail e grondezza. Per exempel è il caribu dal guaud canadais colurà brin stgir, il ren europeic plitost grisch brin. Ils pli pitschens rens èn las sutspezias che vivan sin las inslas: uschia è il ren da Spitzbergen en media per 15 pertschient pli pitschen ch’il ren europeic.
Nums e pronunzia
modifitgarIls Sams numnan in ren masculin sarves, in mastgel chastrà hierke ed ina femella vaia. Quels nums èn vegnids surprendids sin l’entir mund là, nua che rens vegnan tratgs ozendi sco animals da chasa. Il num englais è reindeer. Il num russ северный олень (sewernyj olen') signifitgescha litteralmain ‹tschierv dal nord›. Il num ‹ren› deriva dal nordic (svedais ren, norvegiais rein).
Annotaziuns
modifitgar- ↑ Peter Gravlund, Morten Meldgaard, Svante Pääbo e Peter Arctander: Polyphyletic Origin of the Small-Bodied, High-Arctic Subspecies of Tundra Reindeer (Rangifer tarandus). MOLECULAR PHYLOGENETICS AND EVOLUTION vol. 10, nr. 2, october, pp.151–159, 1998 ARTICLE NO. FY980525 . online
- ↑ S. A. Byun, B. F. Koop e T. E. Reimchen: Evolution of the Dawson caribou (Rangifer tarandus dawsoni). Can. J. Zool. 80(5): 956–960 (2002) | doi:10.1139/z02-062 | © 2002 NRC Canada. online
- ↑ Leonid Baskin, Kjell Danell: Ecology of Ungulates: A Handbook of Species in Eastern Europe and Northern and Central Asia. Springer, Berlin; ediziun: 1 (favrer 2008). ISBN 3-540-43804-1
- ↑ S. J. Kutz, B. T. Elkin, D. Panayi e J. P. Dubey: Prevalence of Toxoplasma gondii Antibodies in Barren-Ground Caribou (Rangifer tarandus groenlandicus) From the Canadian Arctic. Journal of Parasitology. artitgel: pp.439–442. online
Litteratura
modifitgar- Ronald M. Nowak: Walker’s mammals of the world. 6. ediziun. Johns Hopkins University Press, Baltimore 1999. ISBN 0-8018-5789-9
- Tom Walker: Caribou. Wanderer of the tundra. Graphic Arts Center Publishing Company, Portland 2000. ISBN 1-55868-524-3
- Rangifer. Zeitschrift für Rentierbiologie und Rentierzucht. NOR, Harstad 1.1981ff (annualmain). ISSN 0333-256X
Colliaziuns
modifitgarCommons: Ren – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio |
- www.rangifer.net (englais) cun Charta da derasaziun da las singulas sutspezias
- il ren tar faunistik.net
- pagina web da l’associaziun dad allevaturs da rens finlandaisa (tudestg)
- Rangifer tarandus en la Glista cotschna da las spezias periclitadas da l’IUCD 2007. Endrizzà da la Deer Specialist Group, 1996. Versiun dals 18 da zercladur 2006