Sedrun
|
Questa pagina è scritta en sursilvan. |
Sedrun ei la capitala dalla vischnaunca Tujetsch che schai ella Surselva grischuna denter ils vitgs Camischolas e Bugnei.
| Sedrun | |
|---|---|
 | |
| Administraziun | |
| Chantun | Grischun |
| District | Surselva |
| Circul | Cadi |
| Vischnanca | Tujetsch |
| Lingua(s) | rumantsch (sursilvan) |
| Numer postal | 7188 |
| Geografia | |
| Autezza | 1'405 m s. m. |
| Surfatscha | 133,91 km² |
| Coordinatas | 46° 40′ 48″ N 8° 46′ 29″ O |
| Demografia | |
| Populaziun | 1'838 (31 da december 2008) |
 | |
| Pagina-web uffiziala | |
Il vitg dumbra rodund 1'700 habitonts.
Historia
modifitgarTujetsch consisteva d'uclauns che sederesavan naven dil pass Alpsu fin Bugnei. In vitg Tujetsch ha ei mai dau. La colonisaziun ha giu liug suenter la fundaziun da la claustra da Mustér egl 8. tschentaner. El 12. tschentaner ein ils Gualsers migrai sur il pass Alpsu ed ein secasai el Tujetsch. Pér naven d'il 18. tschentaner ein ils purs da muntogna secasai els vitgs dalla val. Sedrun ei daventau capitala dalla vischnaunca e dalla pleiv. La baselgia parochiala da Sedrun, dalla quala il clutger ei vegnius mantegnius ei vegnida consecrada igl onn 1205. La baselgia da s. Vigeli dad oz deriva d'ils onns 1691-95.